La pedagogia científica desenvolupada per la Doctora Maria Montessori va suposar un gran avanç en la pedagogia que a hores d’ara encara se segueix aplicant en moltes escoles del món. Li hem d’atribuir la concepció de posar als alumnes per damunt dels docents, de manera que són els propis infants qui lideren el seu aprenentatge guiat, que no imposat, pel professor. Pense que era i és molt important el respecte cap als xiquets i xiquetes.
Baix el meu punt de vist és una pedagogia interessantíssima. Posà en pràctica metodologies revolucionàries que caldria introduir en el sistema educatiu públic, com ara la disciplina activa, l’autoaprenentatge i el descobriment o la constant recerca de la motivació del seu alumnat. Però el punt més destacat de la seua pedagogia és que l’objectiu de Montessori era el ple desenvolupament de la intel·ligència dels xiquets. A l’escola no s’anava a que el mestre transmetera uns coneixements, sinó que era l’infant qui havia de trobar la manera d’aprendre aquells coneixements mitjançant l’ús de material específic confeccionat per la mateixa Montessori i per la col·laboració mútua entre adult i xiquet.
Voldria remarcar l’enorme importància d’aquesta pedagogia, la qual creava un món especial-ment dissenyat per als alumnes. Els espais, els materials, els jocs, etc., tot era ideat per fomentar la motivació per aprendre. Tot un microcosmos construït des de l’observació científica de les necessitats dels alumnes. Molts aspectes s’haurien de rescatar per aplicar-los als nostres centres.
