El krausisme trobà a l’Espanya del segle XIX uns acèrrims seguidors desitjosos d’aplicar aquella filosofia que provenia d’Alemanya. Varen voler obrir aquell país tancat en si mateix, dominat per una ideologia conservadora i profundament catòlica que li negava el progrés. El krausisme portà aires renovadors (ètica, honestedat, llibertat individual) que eren molt necessaris per a aquella societat. Tenien una concepció de la humanitat molt avançada per a la seua època i que no va ser entesa per una bona part de la població.
Els krausistes desenvoluparen la seua activitat majoritàriament en l’ensenyament i la pedagogia. Camps en els que feren grans avanços. Tan grans que fins i tot hi ha aspectes del sistema educatiu actual que encara no han pogut arribar a aquells nivells de modernitat. Arran del krausisme es constituí la Institución Libre de Enseñanza destinada a aplicar aquests ideals a l’ensenyament. És indubtable que feren un grandíssim treball. No tan sols pels ideals (educació activa, classes experimentals, capacitat crítica, harmonització de les matèries...) sinó també per la universalitat de l’educació per a les classes baixes i a les zones rurals més aïllades. Van ser uns veritables lluitadors contra l’alt índex d’analfabetisme.
Tot i això, l’oposició dels sectors més conservadors i la falta d’acció en altres àmbits impor-tants, com l’economia o la política, varen frustrar el canvi social que pretenien. Certament, l’educació era un camp principal en el qual actuar però calia ampliar les fronteres de l’acció. El seu recorregut acabà tràgicament amb el començament de la Guerra Civil, el que suposà un gran pas enrere en educació del qual la nostra societat encara ara no s’ha recuperat. No hi ha dubte que ara viuríem en un país molt més avançat si aquells valors hagueren perdurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada